Les termes van ser els primers intents de proporcionar banys comunals a gran escala. L'emperador Agripa va dissenyar i va crear les primeres grans termes l'any 25 a.C. Aquests petits balnearis estaven dissenyats principalment per a gaudir. Els banys portaven el nom de l'emperador que els havia construït i els més importants van ser els de Neró l'any 65, Tito al 81, Domiciano en el 95, Còmode en el 185, Caracalla al 217, Dioclecià en el 305 i Constantí en el 315. Cada emperador volia intentar deixar en ridícul als emperadors anteriors fent els balnearis més grans que el anterior.
Algunes de les termes van ser prou grans com per donar cabuda a milers de persones. La de Dioclecià, per exemple, tenia capacitat per albergar a 6.000 banyistes. Això només va poder ser possible gràcies a importants avenços tecnològics. Els problemes d'ubicació es van resoldre mitjançant la millora dels aqüeductes. Els enginyers romans van millorar el sistema de calefacció grec anomenat 'hipocaust', que consistia en canalitzar aire calent procedent d'un forn, a través de tubs de fang cuit situats sota les lloses del sòl. Amb aquest sistema s'obtenien unes temperatures tan altes, que els banyistes havien de protegir les plantes dels seus peus amb un calçat especial.
Font d'informació: http://paseandohistoria.blogspot.com.es/2009/04/las-termas-romanas.html
