Power Point Equip Base 5
View more PowerPoint from EB5
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Rueda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Rueda. Mostrar tots els missatges
dimarts, 15 de maig del 2012
dissabte, 17 de març del 2012
L'arquitectura romana
Pintura de la Terma de Diocleciano
Les termes van ser els primers intents de proporcionar banys comunals a gran escala. L'emperador Agripa va dissenyar i va crear les primeres grans termes l'any 25 a.C. Aquests petits balnearis estaven dissenyats principalment per a gaudir. Els banys portaven el nom de l'emperador que els havia construït i els més importants van ser els de Neró l'any 65, Tito al 81, Domiciano en el 95, Còmode en el 185, Caracalla al 217, Dioclecià en el 305 i Constantí en el 315. Cada emperador volia intentar deixar en ridícul als emperadors anteriors fent els balnearis més grans que el anterior.
Algunes de les termes van ser prou grans com per donar cabuda a milers de persones. La de Dioclecià, per exemple, tenia capacitat per albergar a 6.000 banyistes. Això només va poder ser possible gràcies a importants avenços tecnològics. Els problemes d'ubicació es van resoldre mitjançant la millora dels aqüeductes. Els enginyers romans van millorar el sistema de calefacció grec anomenat 'hipocaust', que consistia en canalitzar aire calent procedent d'un forn, a través de tubs de fang cuit situats sota les lloses del sòl. Amb aquest sistema s'obtenien unes temperatures tan altes, que els banyistes havien de protegir les plantes dels seus peus amb un calçat especial.
Font d'informació: http://paseandohistoria.blogspot.com.es/2009/04/las-termas-romanas.html
L'aprofitament de les aigües termals en l'edat mitjana
Restes del Bany Real de l'Alambra a Granada
Després de la caiguda de l'imperi romà es va deixar d'utilitzar les termes durant un temps, però amb la invasió dels àrabs al sud d'Europa, es van tornar a integrar els banys públics i les cures termals. Totes les ciutats importants van disposar almenys d'un bany públic. Entre aquests es destaca El Bany Real de l'Alambra a Granada.
A Constantinoble, durant l'imperi bizantí, es van mantenir els costums romans, les quals van perdurar i es van reforçar durant el domini turc.
Les Croades van donar també una florida a les cures termals. Les aigües mineromedicinals van ser utilitzades per a la cura dels ferits i combatre les malalties contretes a Orient.
Font d'informació: http://www.publispain.com/balnearios/historia_de_termas.html
divendres, 16 de març del 2012
Els diferents tipus de teràpies amb la medicina tradicional
Aquesta és la tècnica de la fangoteràpia
Per a poder-nos relaxar o curar alguna malaltia es poden utilitzar diferents tipus de teràpies:- Fangoteràpia: utilització de fang gris, la qual cosa combina la temperatura amb els minerals i l'oclusió dels porus. Les màscares facials, com a tractament estètic, és un dels seus usos principals. Però també s'han reportat grans resultats per la artrosis i malalties com diferents tipus de lupus i altres malalties del teixit connectiu.- Hidroteràpia o immersió: es realitza una sessió de 15 a 20 minuts en una banyera amb aigua de la terma, amb la modalitat de hidromassatge hidropulsor.- Inhaloteràpia: per a casos d'asma, malalties pulmonars, o rinitis al·lèrgica. L'ideal és realitzar bafs, o exposar al client al vapor de les fumaroles, amb aigües sulfuroses, carbogaseoses i radioactives.
La procedència de les aigües termals
Aigües termals procedents de l'interior de la Terra
Les aigües termals procedeixen de capes subterrànies de la Terra que es troben a una major temperatura, les quals són riques en diferents components minerals, tals com el ferro, fluor, brom, bor, iode, sodi, crom, arsènic, silici carbònic i fòsfor.
Les aigües tenen diferents recorreguts a l'interior de la terra, i aquest trajecte li donarà les seves propietats. Per exemple:
- Aigües sulfurades: problemes reumàtics, malalties respiratòries cròniques i traumatismes.
- Ferruginoses: antial·lèrgica, per anèmies i afeccions hepàtiques
- Bicarbonatades: acció: disminueix l'acidesa gàstrica, estimula secreció pancreàtica
indicació: gastritis
- Clorurades acció antiinflamatòria, estrès constipació, processos inflamatoris.
- Radioactives Acció: immunitària. Indicació: reumatisme, problemes respiratoris i dermatològics
- Carbogaseoses: acció: augmenta la ventilació pulmonar
- Sulfatades: acció: catarsi intestinal. Indicació: gastroenterocolitis
Font d'informació: http://blog.ciencias-medicas.com/archives/853
Les primeres construccions d'aigues termals
Restes d'un dels balnearis de l'època grega
Les primeres instal·lacions complexes independents distribuïdes a la ciutat, que tenien piscines amb aigua freda o temperada i banys de vapor, van començar a construir-se a partir del segle V a.C, en l’època grega. Es deia que Ulisses en l'Odissea parlava dels plaers dels banys termals, que de la deessa grega del mar Tetis van néixer els rius i les fonts,i de Hèracles a través del poder de curació de l'aigua va fer el lloc de curació termal. En aquell temps els balnearis s’anomenaven asclepies consagrats a l’Esclepi, déu de la medicina. Les aigües termals o minerals eren sagrades i al seus voltants es construïen temples de curació regentats per sacerdots descendents de Asclepi, que aplicaven diferents tècniques hidroterapèutics. Aquests temples de curació es construïen en zones termals considerades beneïdes pels déus. La fe era la base de la curació.
Font d'informació: http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/9118573/Historia-de-los-Balnearios.html
Descobriment del segle XIX
Fotografia del famós metge Vincenz Priessnitz
En el segle XIX els metges intenten descobrir noves tècniques i indicacions per a cada malaltia, la qual cosa dificulta les aplicacions hidroteràpiques, provocant que la població busqui altres solucions més senzilles. El metge Priessnitz va veure utilitzar als grangers comprimides d'aigua freda per guarir als animals ferits, per la qual cosa en trencar-se les costelles va copiar la idea, combinant banys, comprimides i dutxes d'aigua freda amb ingesta d'aigua, exercici físic i dieta. Això ho usava per sanar problemes reumàtics, digestius, infecciosos, neurològics... També van començar les construccions de bons balnearis amb
instal·lacions hidroteràpiques i hotels ben equipats, juntament amb certes condicions de clima i situació que permeten assegurar una clientela acomodada i un alt volum de
negoci.
Com eren les termes de l'època romana?
Restes de la terma de de Saragossa de l'època romana
Hi havien dos tipus: els balnearis, llocs dedicats al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot termals i minerals, amb un edifici per l'allotjament. I l’altre eren les termes, llocs públics de enormes dimensions dedicades tant a la hidroteràpia, com a estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques, galeries comercials, biblioteques i espais dedicats a l’esbarjo. Estaven constituïts per un forn, construït sota una càmera especial i escalfat per carbó, irradiava un aire calent que era conduït per un tub a través de cavitats del sòl i de maons buits de les parets.
Font d'informació: http://html.rincondelvago.com/arquitectura-romana.html
dilluns, 12 de març del 2012
L'ofici més representatiu de les aigües termals
Un dels especialistes en Cures Hidrotermals de Salut està practicant el tractament a la persona
L’ofici més especialitzat en el àmbit dels balnearis és el Especialista en Cures Hidrotermals de Salut. És l'encarregat de aprofitar les tècniques i cosmètiques hidrotermals en benefici de la salut i la bellesa. Té molta demanda perquè hi ha molta gent amb estrés, i volen afinar la seva bellesa. Les seves principals activitats són:
Decidir en cada cas quin és el tractament més adequat per a cada persona, posar en pràctica diferents tractaments, informar en tot moment al client sobre el tipus de tractament que se li va a practicar, assessorar-li sobre les seves característiques i resultats, seguir un control exhaustiu de l'evolució del tractament, avaluar els resultats obtinguts, encarregar-se de mantenir el material i les instal·lacions en les condicions òptimes d'higiene i neteja, respectar les normes establertes concernents a una impecable higiene i imatge personal.
Font d'informació http://dpto.educacion.navarra.es/cualificaciones/images/pdfs/IMP023_3.pdf
La societat dels romans
Pintura de tres persones de l'època romana d'autor desconegut
Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. Eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerades llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir un a la seva casa, com els plebeus o els esclaus. Els romans són els que més van gaudir de les termes perquè tota la societat estava envoltada sobre els balnearis.La rutina de la època dels romans començava amb una sessió d'exercicis. Posteriorment, el banyista s'introduïa en el 'tepidarium' on es relaxava mentre era banyat amb olis. A continuació es passava al 'caldarium' on es prenia un bany calent, i finalment al 'frigidarium' on es banyava amb aigua freda. Després de finalitzar la sessió, els banyistes es retiraven a les zones exteriors on feien vida social.
Font d'informació: http://sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=22&t=3080
dimarts, 21 de febrer del 2012
La cultura Japonesa
Una de les cultures que utilitza molt els balnearis en l’actualitat és la Japonesa. Japó al ser un país volcànic, es poden enumerar multitud de llocs amb aigües termals que els Japonesos utilitzen freqüentment i valoren en gran mesura.
Els banys termals a Japó són comunitaris però de sexes separats. A l'entrada del bany termal, existeix una zona d'aixetes amb sabó on cal netejar-se en profunditat abans d'entrar a l'aigua. L'aigua sol estar tremendament calenta i normalment prové directament de la terra o és un simple pou amb aigua calenta. Sol estar envoltada per una espessa vegetació majorment pins,xiprers i avets i pots sentir una aroma deliciosa i refrescant.
Els balnearis en l'actualitat
Hotel balneari Villa de Olmedo (Valladolid)
Des de fa diversos anys el ritme de vida modern, l'estrès, el treball fa que la gent busqui moments de relax i tranquil·litat. S'acudeix als balnearis, on es combinen els mètodes hidroterapèutics amb la tranquil·litat i el repòs. Cada vegada evolucionen més, però exclusivament en l'àmbit estètic. Avui en dia ningú va a un balneari per curar-se alguna enfermetat però si que van a prevenir-les.
Parts d'una terma romana
http://www.lasalle.es/santanderapuntes/arte/roma/arquitectura/terma_dibujo.jpg
http://usuarios.multimania.es/grancanariaweb/tarot/hidroterapia/hidrot4.gif
Les parts d'una terma romana són:- Tabernae, botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar.- Caldarium, bany d'aigua calenta. En les grans termes havien piscines on poder nedar.- Frigidarium; era la sala destinada als banys d'aigua freda.- Tepidarium, habitació de temperatura tèbia.- Apodyterium; habitació pròxima a la porta de l'entrada on deixaven la roba dels banyistesFont d'informació:http://html.rincondelvago.com/arquitectura-romana.html
dimarts, 14 de febrer del 2012
La medicina termal
La Medicina Termal és la branca mèdica que utilitza amb finalitats terapèutiques i rehabilitatives els mitjans de cura termals. També entra en l'àmbit l'estudi de les aigües minerals, marines i potables ordinàries, i les seves accions sobre l'organisme humà en estat de salut i malaltia. Per aquest motiu està considerada com una medicina natural.El mètode terapèutic a força de banys amb aigües medicinals fa ús d'algunes d'aquestes fonts per les seves propietats curatives, i amb el pas del temps, l'aigua d'aquestes estacions termals es va començar a embotellar per vendre's en les farmàcies.Segons les legislacions dels països, l'aigua mineral, per la seva puresa, no pot ser manipulada, ni la seva composició alterada en el procés de captació i envasat, ni tan sols per eliminar els gèrmens propis de l'aigua.Les cures de medicina termal en sentit estricte duren normalmentalmenys 10-12 dies.
dimarts, 24 de gener del 2012
La prehistòria
Pintura de la època prehistòrica
Els homes primitius de l'Edat de Pedra van observar que els animals ferits o malalts s'apropaven a deus d'aigua calenta, amb un sabor o olor diferent a la qual solien beure, i que després milloraven. Al principi es considerava l'aigua com un element sagrat, adorant-la com a objecte de culte. Les malalties per a ells eren càstigs manats per Déu, el qual manava un esperit maligne que s'introduïa en el cos. La curació s'obtenia bevent aigua procedent de la terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)